Andrew Michael Ramsay va néixer l’any 1686 a Ayr (Escòcia) i morí a Saint-Germain-en-Laye, França l’any 1743.
Fou mestre d’ensenyament de grans famílies: Wemyss, Sassenage, Estuard (Roma,1724), Château-Thierry, Bouillon. Anomenat Cavaller de S. Llàtzer pel duc d’Orleans, regent de França i Gran Mestre d’aquest Ordre, al 1723. Escriptor, és autor entre d’altres, de les obres “The Philosophical principles of natural and revealed religion unfolded in geometrical order del 1748". Gran Orador de l’Orde de França, el discurs del qual els oferim les dues versions, és un testimoni mol conegut i famós sobre el pensament esotèric present en els “alts graus” de l’Escocisme, discurs que no només és l’expressió d’un corrent ja existent, sinó que també se li ha arribat a atribuir l’origen d’aquests “alts graus”. El primer fou pronunciat a la Lògia Saint Thomas nº 1 de París que fou la primera Lògia fundada a França l’any 1725 per nobles anglesos, dos dels quals serien després del Duc de Wharton, els primers Grans Mestres de la Maçoneria en aquest país. El segon discurs el pronuncià davant d’una assemblea general de l’Orde francès. D’acord amb el Diccionari de D. Ligou, “el discurs de Ramsay, és per damunt de tot el que fa que ell sigui una de les columnes de la maçoneria francesa”.




