ANTECEDENTS i CONTEX HISTÒRIC. de les Constitucions dels Francmaçons més conegudes com les “Constitucions d’Anderson”, pel seu principal difusor.
Per a intentar ser el més objectius possible, haurem de
distingir entre la Maçoneria en torn a Londres i Westminster i la Royal
Society i la Maçoneria de York, al nord
d’Anglaterra, junt a l’escocesa on, segons alguns historiadors, la presència a
les lògies de maçons operatius de cert nombre d’especulatius sembla que era més
comú que no a Londres, fins a l’extinció progressiva dels operatius, superat
l’Antic Gremi per la creació d’escoles i facultats universitàries
d’arquitectura.
És per això que els redactors de les primers deures i
reglaments que es van donar a sí mateixos una federació de lògies, la Gran
Lògia de Londres i Westminster, serien qualificats despectivament de “Moderns”
i provocaria la creació de la Gran Lògia dels Antics, Lliures i Acceptats en
1751, controvèrsia que no sembla que tingués massa repercussió en la maçoneria
continental, ja que practicaven els rituals que els havien arribat dels Maçons
Moderns de Londres poc anys després de 1717. Aquesta controvèrsia entre maçons
britànics no seria resolta fins al 1813 amb la creació de la Gran Lògia UNIDA d’Anglaterra.
Estem a l’albada de la Il·lustració, tant a Anglaterra com a França
i també Alemanya s’estan alterant els mètodes científics anteriors. En 1620
Francis Bacon, filòsof, escriptor introductor de l’assaig, (La
Nova Atlàntida, novel·la utòpica), advocat i notable polític anglès
planteja en els seus escrits un nou mètode científic experimental:
L’empirisme, tant en el que es refereix a la ciència com a la filosofia. (Bibliografia:,
Sobre la dignitat i progressos de les ciències).
Isaac Newton coetani, físic, teòleg, alquimista,
inventor, president de la Royal Society (1703-1727) famós per la Llei de
gravitació universal o el càlcul diferencial i integral.
Altre contemporani, ben digne d’esment, és John
Locke, amb el seu “Assaig sobre l’enteniment humà” rebutja el
sistema medieval d’organització de la societat i impulsa el mètode empíric
front a l’obscurantisme regnant.
La historiologia maçònica actual afirma que bastants d’ells, eren membres
de la Royal Society i alhora eren maçons acceptats o formaven part de cercles o
lògies especulatives anteriors a la fundació de la Gran Lògia de Londres. És la
PROTOHISTÒRIA de la Maçoneria Especulativa.
Mentre tant a França el filòsof i matemàtic René Descartes, proclama
allò de “Penso, doncs existeixo”, que es troba als seus llibres
“Discurs del mètode” (1637) i a “Principis de la Filosofia” (1644), Va formular
com mètode central el racionalisme i la filosofia natural, que es
coneixerà des d’aleshores com mètode cartesià (per Descartes) i que xoca
filosòficament amb l’escola empirista anglesa, abans esmentada.En el camp matemàtic se’l considera el pare de la geometria
analítica.
QUIN ÉS, DONCS, EL DENOMINADOR COMÚ d’aquell moviment de la
Il·lustració,conegut com el Segle de
les Llums?:
La superació de l’escolàstica clàssica, de l’obscurantisme imperant i en general de les idees de l’”ancien regim”, substituïda per nous conceptes polítics, filosòfics, ètics i amb una base científica i racionalista que anava situant l’Ésser Humà com mesura icentre de les coses. Un subjecte amb obligacions però alhora amb Drets.
En aquest ambient va néixer la Gran Lògia de Londres i Westminster al 1717, per la federació de quatre lògies on participen diversos membres de la Royal Society,...
S’enceta aleshores un treball de recopilació de documents d’allò que els maçons coneixem com les Antigues Càrregues: les mateixes Constitucions Gòtiques, el Poema Regius de 1390, el Manuscrit de Cooke de 1410 en total més de 100 antics llibres i pergamins de diverses contrades, Escòcia, Anglaterra, península Itàlica, França, Estats Alemanys...
Hem citat Payne (que
va ser Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres) perquè ell va redactar
inicialment les Ordenances Generals (39!), les notes de
les quals lliuraria a Anderson per a adaptar-les a una nova institució.
No obstant, cal ressaltar la figura de Jean Théophile Désaguliers,
clergue de l’Església Anglicana, secretari de la Royal Society i difusor dels
descobriments de Newton, ja que segons historiadors maçònics actuals, va ser
principal redactor de les Constitucions. Se li atribueix la formula:
GADL’U.
Com haureu sospitat, Désaguliers era d’origen francès –Tot i
ser pastor anglicà, el seu origen Hugonot o calvinista – Fugit perl’abolició
del Decret de Dantes al 1694 que permetia la llibertat de
culte, limitada, als protestants francesos.
¿Quin ALTRE paper juga, doncs, Anderson més enllà de ser coordinador, recopilador, llegidor i redactor d’una
bona part de les Constitucions?...
Sembla que James Anderson, tot i ser doctor en filosofia, es va tenir en
compte per la seva condició de predicador presbiterià (calvinista) dotat de
bones facultats intel·lectuals i amb capacitat de diàleg amb altres maçons de
diverses confessions: els anglicans, els catòlics irlandesos i els
presbiterians escocesos. Veurem com aquest esperit de Tolerància i Fraternitat,
conegut molts anys més tard com ecumenisme,
es consubstancial al naixement de Maçoneria moderna o especulativa, doncs
partien de les guerres de religió que havien devastat Europa al llarg dels
segles XVI i XVII, amb Reforma protestant d’una banda i la Contrareforma de la
Iglesia Romana per l’altra, que va produir l’extermini de poblacions senceres
pel sol fet de tenir creences teològiques diferents.
La redacció de les Constitucions conclou en 1723.
A partir d’aquell moment la Maçoneria esdevé un lloc de trobada de
homes “lliures i de bons costums” amb interès intel·lectual i
cultural, partidaris de la fraternitat humana, superant els sectarisme i els
fanatismes religiosos. Així, plens d’un esperit universalista defineixen la
Maçoneria i els seus Tallers com un Centre d’Unió on han de regnar la
Tolerància i la Fraternitat.
Evidentment les idees anti-absolutistes i igualitàries que es desenvolupen
en aquell segle tenen una influència en les Constitucions i, inversament,
l’estructura interna de les lògies derivades dels textos d’aquestes, suposarà
una llavor democràtica que acabarà influint més enllà dels Tallers. Ja
que aquest esperit de llibertat no existia en el conjunt de la societat
absolutista i encara feudal.
YA QUÈ...
Apartat HISTÒRIC o MÍTIC (I)
No es titula de cap manera , sinó que entra directament:
...i comença així:
“Historia, Lleis, Ordres, Regles i Usos de la justament
honorable FRATERNITAT dels acceptats FRANCMAÇONS compilada dels seus generales
ARXIUS i fidels TRADICIONS de molts segles.
Per a ser llegida en l’admissió d’un Nou Germà pel V.M. o un Vig:. o algun
altre G:. que sigui designat, i segueix” ...
“Adam, el nostre primer Pare, creat a imatge de Déu, el Gran Arquitecte de
l'Univers (*Concepte atribuït a Désaguliers...), degué tenir escrites al
seu cor les Ciències Liberals, particularment la Geometria, perquè fins i tot
després de la Caiguda, trobem els Principis d'ella en el cor de la seva prole,
els quals en el transcurs del temps, es van exposar en un convenient Mètode de
Proposicions, en observar les Lleis de la Proporció induïdes de la Mecànica.
Així com les Arts Mecàniques van donar ocasió als entesos per a metoditzar els
elements de Geometria, així aquesta noble ciència metoditzada és el fonament de
totes les arts (particularment de la Maçoneria i l'Arquitectura) i la regla que
les guia i realitza.”
Està clar que es tractad’una visió idealitzada –PRÒPIA DE L’ÈPOCA- de les successions de tots
els períodes històrics de l’evolució de l’Art Reial, que és com ens referim a
l’argamassa que formen la Geometria, l’Arquitectura i la Maçoneria.
Noé el constructor i la seva
nissaga, la Torre de Babel, Moisès com mestre maçó general i la
construcció del Tabernacle o Tenda “que tot i no ser de pedra i totxo
va ser traçat segons la geometria”, ens parla del Temple deZoroastre, de Salomó i el Mestre
de Mestres Hiram Abif i la edificació del Gran Temple de Jerusalem del que
un cop acabat els seus els nombrosos artífexs es dispersarien per Síria,
Mesopotàmia, Assíria, Caldea, Babilònia, Pèrsia, Aràbia, Àfrica, Àsia Menor,
Grècia on ensenyarien aquest art liberal. Recorda Euclides, Pitàgores i
Arquímedes com a grans geòmetres.
Segueix amb Tolemeu, rei (?) d’Egipte que manaria construir
la Gran Biblioteca i el Far d’Alexandria.
De tota la suma de coneixements escampats per les legions romanes i els
“Col·legium Fabrorum” emergirà també l’Art entre el pobles bàrbars, entre ells
els Bretons, que acabarien recollint aquests sabers i transmetent-los
als escocesos i anglesos, on els seus reis i príncepsvan fomentar l’Art Real que van treballar les
lògies dels maçons operatius durant segles, deixant magnífics edificis i els
seus manuscrits, reglaments i tradicions que van servir com a base per a les
Constitucions de 1723.
Apartat dels DEURES (II)
L’apartat dels Deures o Obligacions comprèn unes regles
ètiques i d’usos i costums respecte al mateix maçó, a la vida en llotja i de la
sociabilitat maçònica. Consisteix en 6 punts:
1. De Déu i la Religió
2. Del Magistrat civil
3. De les Lògies
4. Dels Venerables, Vigilants, Companys i Aprenents
5. De la direcció dels oficis durant els treballs
6. De la Tinguda, és a dir:
Dins de la lògia quan constituïda
Quan la lògia està tancada i els
germans no han partit
Quan els germans es reuneixen
sense estranys, però no en lògia
En presència d'estranys no
maçons, a la casa o en el veïnatge, i respecte a un germà desconegut.
Sobre la religió
“El Maçó està obligat pel seu caràcter a obeir la
llei moral, i si degudament comprèn l'Art, no serà mai un estúpid ateu ni un
llibertí irreligiós”.
"Tot i que en els temps
antics els maçons estaven obligats a practicar la religió que es practicava als
països on habitaven, avui s'ha cregut més oportú no imposar-li una altra
religió que aquella en què tots els homes estan d'acord, i deixar-los completa
llibertat respecte a les seves opinions personals. Aquesta religió consisteix a
ser homes bons i lleials, és a dir, homes d'honor i de probitat, qualsevol que
sigui la diferència dels seus noms o de les seves conviccions."
Sobre les
Lògies, els Venerables, Vigilants, Companys i Aprenents
· “La Lògia és el lloc on els maçons es reuneixen i
treballen. D'aquí que a una assemblea o
reunió de maçons regularment organitzada se'n digui Lògia, i cada germà ha de
pertànyer a una i subjectar-se al reglament d'ella, al propi temps que a les
Regles Generals... “
“Els individus admesos com a membres d'una Lògia
han de ser honrats, de bons costums, lliures, d'edat discretament madura, sense
tatxa d'immoralitat ni mal exemple”.
· "Tota preferència entre els maçons ha de
fundar-se únicament en la vàlua i mèrit personal, a fi que els senyors estiguin
ben servits i no tinguin de què avergonyir-se els germans ni hi hagi motiu de
menysprear l'Art Reial. Per tant, els Venerables i Vigilants no es triaran per
la seva antiguitat, sinó pel seu mèrit.”
· "Que la companyonia lliure d'enveja i les
amistoses xerrades de Fraternitat siguin el perdurable ciment de la Lògia, que
fermament es va mantenir en el curs dels segles!"
· "(El Maçó) ha de cultivar l'amor fraternal,
fonament, clau i glòria d'aquesta antiga Fraternitat, evitant tota disputa,
discòrdia, aldarull, murmuració i calúmnia, sense permetre que altres calumnien
un honrat germà, a qui defensarà amb tot ardor com si es tractés de la seva
pròpia honra i seguretat."
· "(El Maçó) ha de tenir en compte la seva
salut, a fi de no seguir de xerrada fins a molt tard ni allunyar-se molt de la
llar domèstica després de tancats els treballs de la Lògia, i evitar els àpats
i les borratxeres, amb oblit i mal per la família i incapacitat personal per a
la feina.”
· "Desdenyin els Maçons com a joguines puerils
les descarades condecoracions que alimenten l'orgull, i les vanes i molestes
distincions, perquè són lliurement nascuts Fills de l'Art".
· "No s'han de formar rotllanes ni s'han de
tenir converses secretes sense permís del Venerable, ni s'ha de parlar de coses
impertinents o indecoroses, ni interrompre el Venerable o els Vigilants ni cap
germà que parli amb el Venerable."
· "Tampoc s'expressarà el maçó en termes jocosos
o burlescs quan la lògia estigui tractant una qüestió greu i solemne ni farà
servir un llenguatge inconvenient sota cap pretext”.
· “Si es presenta una queixa contra un germà, el
culpable ha de sotmetre's al judici i a la decisió de la Lògia, que és el
tribunal real, tret que correspongui el seu coneixement a la Gran Lògia”.
· “Els germans poden dedicar-se a plaers innocents, i
regulars, segons els mitjans de cadascú, però procurant evitar els excessos de
tot gènere, sobretot a taula. També han d'abstenir-se de dir i fer cap cosa que
pogués ferir o trencar la bona harmonia que entre tots ha de regnar sempre; per
aquesta raó, no han d'emportar-se a aquestes reunions odis privats ni cap motiu
de discòrdia i, sobretot, han d'evitar-se en absolut les discussions sobre
religió i política, sobre nacionalitat, ja que els maçons, com abans hem dit,
no professen una altra religió que la universal...”
Fora del Taller
"Quan es troben germans,
però no en una lògia i sense la presència de profans se saludaran cortesament,
amistosament, i segons està disposat, donar-se el nom de germans, comunicar-se
recíprocament les notícies que puguin ser-los útils, anant amb compte de no ser
observats ni oïdes.
Davant dels que no són maçons
“Deuen els maçons ser prudents
en les paraules i les seves obres, a fi que els estranys, fins i tot els més
observadors, no puguin descobrir el que no és oportú que aprenguin; algunes
vegades ha d'aprofitar-se el gir que pren la conversa, per a fer recaure
aquesta en la Confraria, i fer amb tal motiu el seu elogi”.
N'hi ha molts més...
Apartat dels
REGLAMENTS (III)
Com hem
dit al principi, aquets van ser recopilats per George Payne l’any 1720, quan
era Gran Maestre, i aprovades per la Gran Lògia d’Anglaterra l’any 1721
Els reglaments generals ordenen en 39 articles la primera Obediència
o Federació de tallers maçònics, dirigida per un Gran Mestre i un Col·legi
d’Oficials exposa les seves funcions i les formes dels seus nomenament al
capdavant de l'obediència.
Ens explica que “l’autor dels Reglaments els ha confrontats amb els
antics documents i immemorables usos de la Fraternitat i les ha compilat en
aquest nou Mètode...”
Va desgranant...
· Els drets del Gran Mestre
a visitar qualsevol taller i nomenar els seus Grans Oficials.
·
Els Drets dels VV:.MM:. a
convocar i dirigir les Tingudes, així qui l’ha substituir en cas de
malaltia o mort. (1r. Vig:. i exVM), el de dur un llibre d’actes, la
llista dels seus membres del Taller...
·
L’edat (35) i termini d’admissió dels profans (1 mes), les comprovacions sobre
l’honradesa i capacitat del candidat, amb aprovació dels membres de la
lògia. La contribució a les obres de solidaritat. La promesa a la
Constitució i Reglaments del Taller i la Gran Lògia.
· Segueix amb les formes de
deixar la Lògia mare, la necessitat d’afiliar-se a una altra.
· Com formar una de nova i
la concessió de la seva carta constitutiva pel G:. M:.
· Les formes d’amonestació,
si s’hagués d’arribar per l’actitud d’algun germà. El dret del membres d’un
Taller a que les seves opinions siguin traslladades a les Assemblees de la
federació, ja que tant el VM com els Oficials són els seus representants. El haver
de tenir els mateixos usos entre les lògies (en la mesura possible) i el
visitar-se els GG:. entre tallers.
· Com s’organitza la Gran Lògia amb participació dels Venerables i Vigilants de les Lògies. Les seves
reunions periòdiques (3 mesos). La presa dels acords per majoria de vots.
· La forma de funcionament i
desenvolupament de les Assemblees, els llistats de les lògies amb els seus
membres, els llistats d’altes i baixes, la forma de conferir els graus de
Company (fadrí) o Mestre, la recaptació de fondos solidaris en els tallers i en
la Gran Lògia.
· El nomenament del Gran
Tresorer i Gran Secretari i les seves atribucions, així com del Guardià de la
porta.
· Quan el Gran Mestre, Grans
Vigilants, Tresorer i Secretari, estableix el règim d’incompatibilitats.
Així com substituir el G:.M:. en cas de mort i la forma de ser cessat en
cas de conducta reprovable. Tampoc els Grans Oficials podran ser cessats sens
haver consultat a la Gran Lògia per part del G:.M:.
· La convocatòria d’assemblees
banquets anuals pels sants Joans, la forma de convocar-los i organitzar-los,
tot amb “harmonia, decència i decor” així com de distribuir el tiquets
convenientment segellats, recaptant el seu import.
· Comportament durant els banquets.
· Com efectuar la reelecció d’un
Gran Mestre. En cas, contrari com elegir un de
nou. Elecció dels Grans Oficials. Al·locucions finals (Aprenent, Gran Mestre).
· L’Assemblea anual de la Gran
Lògia pot modificar o redactar un nou Reglament, “en
positiu benefici d’aquesta antiga Fraternitat” i “mantenint les antigues
normes”, prèvia lectura de
tots els GG:.. Fins el més novell Aprenent.
· Exposa la manera de constituir
una nova llotja pel GM:. i tot el seu cerimonial a seguir. Així com
elegir el VM:. i els Oficials del Taller. Subratlla que “el candidat
a Venerable ha de ser molt hàbil en la noble Ciència i en l’Art Real i
degudament instruït en els Misteris de la Fraternitat...”, acabant
amb la lectura del deures dels Oficials.
En acabar-hi el GM:. el text diu:
“Constitueixo i ordeno a aquests bons germans en
una nova Lògia, i us designo Venerable Mestre d'ella, no dubtant de la vostra
capacitat i sol·licitud per a conservar el ciment de la Lògia, etc., amb
algunes altres expressions pròpies i usuals en aquesta ocasió, però que no
poden transcriure's.”
Els REGLAMENTS terminen amb una explicació, de com i perquè va ser
necessari que el Gran Mestre Duc de Montagu, encarregués que “s’examinés,
corregís i compilés en nou i millor mètode la Història, Deures i Regles de
l’Antiga Fraternitat“,
Ens explica com es van examinar exemplars d'Itàlia, Escòcia i d'Anglaterra i com es va sotmetre el man unuscrit a l'examen i correcció de l'últim i de l'actual Gran Maestre i Diputats i d'altres doctes germans, així com al dels Venerables Mestres i Vigilants de les Lògies, en l'Assemblea trimestral. “Va lliurar també el manuscrit a l'últim Gran Maestre, el citat Duc de Montagu, per al seu examen, correcció i aprovació; i la seva Gràcia, per consell de diversos germans, va ordenar que s'imprimís elegantment i amb profusió per a ús de les Lògies, si bé encara no estava del tot preparat per a la premsa durant el seu Gran Mestratge.”
Apartat dels CANTS (IV)
L’apartat dels “Cants” és, en general,la versificació de l’apartat mític-històric.
Es compon de 4 Cants o Himnes, que en certs casos són narracions
per a ser llegides a les reunions
Un CANT per als Mestres, un altre per als Vigilants, un altre per als
Companys i un altre per als Aprenents) i unes recomanacions de com i quan
fer-los servir.
Simplement llegirem uns paràgrafs dels Himnes...
· L’HIMNE DELS APRENENTS
Per a cantar-ho amb permís del Venerable, després de tractats els assumptes
importants.
“Veniu, que els germans estan reunits en joiosa
ocasió. Bevem, riguem i cantem. El nostre vi dona salut al maçó acceptat.
El món s'apesara per descobrir els nostres
secrets. Deixem que els profans s'admirin i contemplin; però mai endevinaran la
paraula o el signe d'un lliure i acceptat maçó...”
· HIMNE DELS COMPANYS o FRADRINS
“Com l'home es distingeix dels bruts, així el maçó
supera als altres homes, perquè només en el seu pit segurament mora el escollit
i estrany coneixement.
Cor. El seu silent pit i fidel cor preserven els
secrets de l'Art...”
· HIMNE DEL MESTRE
“I també cantes els Maçons Britànics als reis
Normands, fins que va reviure a l'illa l'estil romà i es van unir les corones
en la front del rei Jaume, un rei maçó, que va aixecar grandiosos edificis per
mà d'Iñigo Jones el rival del savi Pal·ladi, justament lloat a Itàlia i a
Britània per la seva ferma i genuïna arquitectura.” “Qui pot desxifrar l'Art
Real o cantar els seus secrets en un himne? Estan segurament guardats en el cor
del maçó i pertanyen a l'antiga Lògia”.
· HIMNE DELS VIGILANTS o una altra Història de la
maçoneria
Per cantar-ho a l'Assemblea Trimestral.
“En solemne festí cantem al rei Salomó que va
realitzar el Magne Projecte amb riquesa, poder i art diví, auxiliat pel docte
Hiram de Tir, i pels obrers que rebien l'encantadora influència del savi Hiram
Abif que va ajudar brillantment als Mestres jueus, i l'excel·lent obra dels
quals no és possible relatar”.
La significació simbòlica dels Cants és que d’aleshores endavant el maçó no construirà palaus o catedrals, sinó que l’edifici a construir serà el de la Humanitat i el de sí mateix.
Des de aleshores, cada eina maçònica o de picapedrer
adquirirà un sentit simbòlic:
· l'esquadra, per a regular les accions
· el compàs, per a mantenir els límits de les relacions interpersonals.
· · el mandil símbol del treball.
· els guants blancs per no embrutar-se les mans amb actes injustos...
 |
| EL TEXT i LES IMATGES CORRESPONEN A LA TINGUDA BLANCA OBERTA IMPARTIDA PEL G:.J. MARTÍ, G. Or. DEL G.O.C. i V. M. DE LA R. L. MONTJUÏC, EL 16/01/2023 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada