dissabte, 10 de febrer del 2024

L'esperit del Ritu Francès. Una maçoneria humanista i laica per al Segle XXI

CONFERÈNCIA DE LUIS PLA, PRESIDENT DEL GRAN CAPÍTOL DEL RITO FRANCÈS (GCGE-RF) EL16 D’OCTUBRE DE 2023 EN LA SEU DEL G.O.C. A BARCELONA

Ritu Francès, Ritu de fundació de la maçoneria

No és objecte de la meva conferència fer un estudi històric sobre els orígens del Ritu Francès com a Ritu de fundació de la maçoneria especulativa, això li ho deixo als historiadors, però si és important remarcar que el Ritu Francès és continuador, ha romàs i roman fidel als valors que van donar origen a la maçoneria especulativa de principis del S. XVIII.

Si vull destacar alguns fets i circumstàncies que han marcat el Ritu Francès en el seu conjunt.

·   El vincle entre el Segle de la Llums, la Il·lustració i el Ritu Francès. Com bé diu Charles Coutel: <La col·laboració intel·lectual i pràctica entre la Il·lustració i el Ritu Francès és un mitjà per donar força, vigor i actualitat a aquest projecte d'emancipació universalista, humanista i racionalista que uneix tots els homes de la Il·lustració a través de les seves diferències i fins i tot les seves contradiccions... La Il·lustració suposa per al Ritu Francès que aquest, estigui sempre davant seu, la transmissió porta la tradició cap al futur>[1]

La Il·lustració marca profundament el Ritu Francès i viceversa, recordem que moltes de les grans figures de la Il·lustració van ser maçons.

La principal empremta que deixa la Il·lustració en el Ritu Francès és la necessitat de, mantenint la tradició, adaptar-se a l'evolució dels temps.

Roéttiers de Montaleau
La figura d'Alexandre-Louis Roéttiers de Montaleau (1748-1808). Que va estar al
capdavant de l'anomenada Cambra de Graus del GODF, entre 1784 i 1786 encarregada d'unificar la gran diversitat de graus que hi havia en aquell moment donant origen al sistema de 7 graus més 1 (3 Graus Simbòlics per tots coneguts d'Aprenent, Company i Mestre seguits, dels quatre Ordres de Saviesa,  més el Vè Ordre de Saviesa) del Ritu Francès.

·   Frédéric Desmons (1832-1910), pastor protestant iniciat al GODF el 1861, considerava que l'obligació de creure en un ésser superior contravenia la llibertat de consciència de profans que podrien arribar a ser bons maçons.

A l'Assemblea General del GODF de 1877 va defensar que s'aprovés la supressió de l'obligatorietat de la creença en la immortalitat de l'ànima i en un ésser superior, va establir les bases de la Llibertat Absoluta de Consciència.

<<Sol·licitem la supressió d'aquesta fórmula perquè ens sembla totalment inútil i estranya a la Maçoneria. Quan una societat de savis es reuneix per estudiar una qüestió científica, ¿se sent obligada a posar a la base dels seus estatuts una fórmula teològica qualsevol? Si estudien la ciència independentment de tota idea dogmàtica o religiosa, ¿no ha de fer la Maçoneria el mateix?... Deixem a cura dels teòlegs els debats sobre els dogmes. Deixem a cura de les Esglésies autoritàries la formulació dels seus estudis. De manera que la Maçoneria romangui sent el que ha de ser, és a dir, una institució oberta a tota mena de progrés, a totes les idees morals i elevades, a totes les aspiracions àmplies i liberals... Així doncs, que la Maçoneria planegi majestuosament per sobre de totes aquestes qüestions d'Iglesias o de sectes, que romangui sempre a cura de totes les idees generoses i valentes de tots els cercadors concebuts i desinteressats de la veritat, i de totes les víctimes del despotisme i de la intolerància>>.[2]

A partir d'aquest moment els treballs del Ritu Francès, que recordem és el Ritu oficial del GODF, deixen d'obrir-se a la Glòria del Gran Arquitecte de l'Univers per obrir-se al Progrés de la Humanitat. Al seu torn la Bíblia deixa de ser el Llibre de la Llei, sent substituït per altres Llibres consensuats en les Lògies, sent principalment la Declaració Universal dels Drets Humans.

És bo recordar que el Gran Orient de Bèlgica, el Ritu Oficial del qual és també el Ritu Francès, 5 anys abans, és a dir el 1872, fa 150 anys ja havia tret la figura del GADL'U i de la Bíblia.

·         Posteriorment, Louis Amiable (1837-1897) membre del Gran Col·legi de Ritus i del Consell de l'Ordre del GODF, en aquell mateix any, el 1877, va dirigir l'actualització dels rituals amb un enfocament adogmàtic, racionalista i positivista, traient-li molta càrrega simbòlica.

Això fa que en les següents dècades es vagi creant un moviment en el si del GODF que reivindica la recuperació de la simbologia primigènia.

·         És aquí quan Arthur Groussier (1863-1957). Prenent com a referència el Ritu dels Moderns (el de fundació de la maçoneria especulativa), el 1938 dirigeix la reescriptura d'un nou ritual donant-li un major contingut simbòlic però sense perdre el caràcter adogmàtic i racionalista, que és el Ritual que avui dia anomenem el Ritu Francès Modern Restablert.

El Ritu Francès, un Ritu Humanista

És precisament l'abans esmentat Louis Amiable el que proposa que a l' article primer de la Constitució del GODF, entre altres coses, s' incorpori el següent text:

"La Francmaçoneria, institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressiva, té per objecte la recerca de la veritat, l' estudi de la moral i la pràctica de la solidaritat. Treballa en la millora material i moral, en el perfeccionament intel·lectual i social de la humanitat".

Amb aquesta formulació els deures de l'Home ja no es dirigeixen cap a un "més enllà" de la vida a la Terra, si no cap la realització de la seva felicitat, aquí i ara.

Com sabem aquest text, amb molt poques variacions, és el que continua figurant en les Constitucions de les Obediències Liberals i Adogmàtiques, incloses la majoria de les de l'Estat espanyol.

És per això que en el Ritu Francès s'obren els treballs al Progrés de la Humanitat i té majoritàriament com a Llibre de la Llei, la Declaració Universal dels Drets Humans.

En la cerimònia d'Iniciació del Ritu Francès, que és la que va marcar tot el camí iniciàtic del maçó, es fa esment en tot moment que allà "tot és símbol". Per contra, res és esotèric, res és ocult a l'home, res supera la raó.

En un moment determinat es diu... "Socorreré els febles, practicaré la Justícia cap a tothom, l'Abnegació cap a la meva família i la Humanitat, i la Dignitat per a mi mateix".

Aprofundir avui en l'humanisme suposa comprometre's amb la defensa de la dignitat de les persones en la seva vida diària, treball i habitatge accessibles i dignes, ensenyament i sanitat públiques i universals, lluita per la igualtat de la dona i contra la violència de gènere, contra l'homofòbia i la xenofòbia, defensa de la natura i a favor del benestar animal... Tot això sota el paraigua del Laïcisme, com a garantia de la tolerància i els valors ètics que ens són comuns.

Precisament aquest caràcter Humanista del Ritu Francès és el que condueix al maçó que el treballa, al compromís social.

Per suposat que en el Ritu Francès es fa un treball introspectiu i de millora d'un mateix, si bé sempre amb l'objectiu final de treballar per la millora de la humanitat.

Al Ritu Francès en tot moment es crida a l'acció.

L'horitzontalitat del Ritu Francès

En el Ritu Francès el símbol del Nivell adquireix tot el seu sentit des del mateix moment de la Iniciació.

Paraules de la Venerable Mestra en la cerimònia d'Iniciació:

"Aquí no compten ni la fortuna personal, ni la professió, ni la posició social, ni el grau d'instrucció, ni el nivell de cultura o de coneixements"... "En el si de les reunions maçòniques, tots els Germans estem en situació de perfecta igualtat, no hi ha més diferències entre nosaltres que les derivades dels nostres oficis, sempre temporals, en la Lògia".

Avançar per un camí amb d' altres i entre d' altres. No importa qui sigui ni quin camí prengui i triï, ningú és superior a un altre.

El Ritu Francès, un Ritu Laic

Ja hem vist en l'apartat anterior com el Ritu Francès fa ja gairebé 150 anys es desprèn de la invocació al GADU i retira la Bíblia com a Llibre Sagrat.

¿Significa això que el Ritu Francès és només per a agnòstics o ateus?

En absolut, el que fa és posar en valor el que a l'Article 1r de la Constitució de moltes Obediències liberals i adogmàtiques com el GODF, GOB, GOL, GOLA, GLSE... venen a dir més o menys textualment referint-se als principis de la maçoneria:

"Els seus principis són la tolerància mútua, el respecte als altres i a un mateix i l'absoluta llibertat de consciència. Considera que les concepcions metafísiques i religioses són del domini exclusiu de l'apreciació de cada persona, rebutjant qualsevol afirmació dogmàtica".

És per això que a l'inici de la Cerimònia d'Iniciació del Ritu Francès se li diu textualment al profà:

"Cadascú de nosaltres té dret a creure en un Déu creador, en una intel·ligència superior, en un poder immanent, en una força inconscient... Igualment, té dret a dubtar de tot això o a no creure en res. Comprenem la Laïcitat com un valor social i cadascú pot ser practicant religiós... o no ser-ho".

El Ritu Francès en absolut és excloent, el seu objectiu és unir el dispers en base a uns valors comuns, amb l'únic límit, lògicament, d'aquelles idees que menyspreïn la naturalesa o la condició humana.

Espiritualitat laica

Al Ritu Francès no es posen traves a la raó..., tampoc al sentiment. Es treballa una espiritualitat Laica. Es treballen les virtuts laiques d'igualtat, solidaritat, confiança, fraternitat, tolerància, justícia, honestedat, equitat, prudència, modèstia, voluntat, moderació...

Es fa un treball constant sobre un mateix per alliberar-se de tota alienació, per aprendre a pensar lliurement, per oposar-se a totes les formes de condicionament i submissió, per comprometre's on es vulgui i com es vulgui, per estar al servei de l' ésser humà. Aquest és objectiu emancipatori del treball maçònic.

El Ritu Francès i el compromís social

La Iniciació maçònica és inseparable del compromís social, l'autoconeixement no es pot aconseguir en solitari.

El progrés de l'ésser humà és inconcebible sense el progrés de la humanitat, tant en el pla individual com en el col·lectiu, per això en les Lògies i Sobirans Capítols del Ritu Francès s'aprofundeix no només en els símbols i rituals sinó també en els temes socials.

El compromís social és inherent al Ritu Francès tant en els seus graus simbòlics com filosòfics. En aquest primer terç del Segle XXI on estem veient que en general i més concretament a Espanya els valors maçònics de Llibertat, Igualtat i Fraternitat estan en clar retrocés, és més necessari que mai adaptar la maçoneria a la realitat social. Mantenir la tradició avançant cap al futur està en l'ADN del Ritu Francès.

Graus Simbòlics i Ordres de Saviesa

Ja hem dit al principi que el cos complet del Ritu Francès s'estructura en tres Graus Simbòlics i cinc Ordres de Saviesa.

Els graus simbòlics d'Aprenent, Company i Mestre són administrats per les Obediències Simbòliques

Els Ordres de Saviesa o Alts Graus o Graus Filosòfics, són administrats pel Gran Capítol General d'Espanya del Ritu Francès, del qual tinc l'honor de ser actualment el seu President.

El maçó o maçona amb la seva elevació al Mestratge adquireix la seva plenitud maçònica, si no vol no té perquè anar més enllà, un treball actiu en la seva Lògia simbòlica ja li ofereix les eines suficients per al seu propi creixement personal i el seu compromís social.

Els valors dels Ordres de Saviesa o Alts Graus del Ritu Francès no són ni superiors ni diferents dels de l'Orde Maçònic, si no que són la seva continuïtat i el seu aprofundiment. Ofereixen a aquelles Germanes i Germans que desitgin continuar el seu progrés maçònic, un mètode de treball basat en l' exercici de la Llibertat de Pensament, de la Raó i del Compromís Social.

Ordres de Saviesa (Alts Graus, Graus Filosòfics) del Ritu Francès

A l'hora de buscar una definició del que s'entén per Saviesa que més s'ajusta al concepte maçònic em quedo amb la que dóna en primer lloc el diccionari de l'Acadèmia Francesa sobre la paraula "Sagesse" <<Tots els coneixements teòrics i pràctics que l'home pot extreure del lliure exercici de la seva raó i experiència>>.[3]

Davant la pregunta de cap a on van els Ordres de Saviesa? Jean-Pierre CATALÀ ens diu <<Aquest Ritu, que té vocació universal, ha creat una osmosi entre tradició i modernitat. Tradició perquè es basa en textos històrics i en l'evolució de l'Obediència a través dels segles, seguint així el moviment impregnat per la marxa del món respectant el significat i la recerca maçònica >>.[4]

Hi ha una gran quantitat de llibres i textos acadèmics, majorment en francès, sobre la història dels Ordres de Saviesa del Ritu Francès, amb gran profusió de noms, dates, anàlisi de rituals, controvèrsies... El meu objectiu amb aquesta conferència és molt més modest, no és altre que acostar el coneixement dels Ordres de Saviesa del Ritu Francès des d'una perspectiva personal adquirida a través de l'estudi i la pràctica.

Parafrasejant el ja citat Jean-Pierre CATALÀ quatre són els pilars que conformen els Ordes de Saviesa:

La Llibertat absoluta de consciència. En base a Valors Humanistes i Laics.

La continuïtat del treball de les Lògies Simbòliques. Com una progressió al grau de Mestre, aprofundint en el coneixement i la millora de l' acció individual i conjunta, reflexionant sobre els problemes socials.

Transversalitat i interactivitat entre Mestres. En estar constituïts els Sobirans Capítols per Germanes i Germans Mestres de diferents Lògies i en el cas del GCGE-RF fins i tot de diferents Obediències, es produeix un enriquiment constant.

El treball en la construcció del Temple exterior. Entès com el compromís amb la lluita social, la defensa d'una societat Laica i dels valors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Els Ordres de Maçoneria igual que els Graus Simbòlics suposen un camí iniciàtic i progressiu en el qual cada Germana i Germà obtindrà els seus propis coneixements i experiències, això sí, sempre en base a unes tradicions, valors i rituals que ens són comuns.

Ja entrant en matèria, dir que els Ordres de Saviesa del Ritu Francès són la continuació lògica del treball a Lògia, de fet el grau de Mestre ja el podríem considerar com a filosòfic en el sentit en què al costat de les eines simbòliques operatives del Grau ens submergeix en el mite, en la llegenda del Mestre Hiram.

Com bé diuen els Reglaments de la majoria d'Obediències maçòniques, les Germanes i Germans que arriben al Grau de Mestre ja gaudeixen de la seva plenitud maçònica, si bé els Ordres de Saviesa del Ritu Francès ens ofereixen una continuació coherent dels tres primers graus que es treballen a les Lògies Simbòliques o blaves, siguin aquestes del RF, del REAA o qualsevol altre Ritu que estigui reconegut per les Obediències amb les quals el GCGE-RF tingui signats tractats d'amistat.

Amb el Mestratge ens endinsem de ple en la Llegenda (que no relat històric) que ens parla dels temps de la construcció del Temple de Jerusalem en què el Rei Salomó requereix dels treballs del mestre Hiram. Ens trobem que els tres Companys cegats per la ignorància, el fanatisme i la hipocresia assassinen el Mestre Hiram.

Aquells que reflexionin sobre aquest fet pensaran que això no pot quedar així, que la llegenda haurà de continuar, que el crim no pot quedar impune. Què passa amb els Companys que han assassinat el Mestre Hiram?

Si en el Grau de Mestre considerem la Llegenda del Mestre Hiram com un fil conductor en el nostre treball de perfeccionament i aprofundiment de la maçoneria, mal referent tindríem si això quedarà així, si aquest horrorós crim no fos castigat.

Es percep que d'una forma o altra cal recórrer a l'acció, aquí és on entren els Ordres de Saviesa com una conseqüència lògica del Grau de Mestre.

Els Ordres de Saviesa o Alts Graus del Ritu Francès s'organitzen en cinc Ordres (4+1) que no impliquen cap privilegi per a aquells que els ostenten, sinó deures i obligacions més estrictes.

Anem a detallar, doncs, en què consisteixen els quatre Ordres de Saviesa continuadors de la Llegenda, més un Vè Ordre. 

I Ordre de Saviesa

Sota el lema "De la venjança a la justícia" com a element de reflexió i treball, ens fa plantejar-nos quina resposta donar al crim del Mestre Hiram.

<<L'Elegit treballarà sobre aquesta diferència (justícia/venjança) i deixarà la seva empremta tant per a si mateix (els seus propis interessos) com per a la comunitat humana (l'interès general). L'estudi de la jerarquia dels deures s'obre amb l'exigència de justícia. Concerneix tots els sectors de la vida civil en què l'ésser humà pot ser víctima de la violació dels seus drets, de l'opressió, del fanatisme, del dogmatisme, de la foscor... >>.[5]

Des d'un punt de vista filosòfic se'ns planteja que fer davant les injustícies, siguin aquestes tant a nivell personal, com social, davant d'elles es fan necessàries l'acció i el treball col·lectiu.

En aquest I Ordre de Saviesa el nostre treball vas a girar al voltant de termes i conceptes com... Crim, injustícia, impunitat, recerca, venjança, consciència, compromís, valor, llei, judici, rigor, severitat, sanció, legitimitat, confiança, justícia.

Amb humilitat observa, pregunta, treballa, instrueix-te, actua.

Si la justícia preval, la pau prevaldrà.

És evident que en aquest I Ordre de Saviesa es fa justícia amb els assassins del Mestre Hiram, tot crim ha de rebre la seva justa sanció... però la Llegenda contínua.

II Ordre de Saviesa

Amb el lema "De la unió dels homes a la reunió dels valors" veiem com la unió per si mateixa no implica un valor positiu, l'exemple el tenim amb els Companys assassins d'Hiram que gràcies a la seva unió van poder cometre el crim, la unió sense valors no significa res, alhora que la unió sense l'acció per defensar aquests valors tampoc serveix per a res.

En aquest II Ordre de Saviesa ens trobem amb elements de reflexió com el Deure, la Voluntat, la Virtut (entesa aquesta com la possessió de valors ètics i morals), la recerca de la Perfecció..., però sobretot el compromís amb la resta de la Humanitat, amb la Fraternitat, una Fraternitat basada en valors universals, en valors Humanistes.

En aquest Ordre es recorda que els maçons ens enfortim per mitjà de la Unió i el Compromís d'Ajuda Mútua, podent governar-se per si mateixos.

En entrar en aquest II Ordre de Saviesa ja s'ha fet justícia, el crim ja ha estat castigat pel que els treballs es poden centrar en la construcció del Temple com a referent de la Humanitat, la unió dels maçons i els seus valors estan consolidats, podria semblar que seria el moment perfecte per posar fi a la Llegenda,  però resulta que els maçons vivim en un món real i la Llegenda s'ha de cenyir també a aquesta realitat. Tant l'esplendor del Temple com el prestigi dels seus constructors susciten admiració, però alhora també l'enveja, la cobdícia i la ira dels més necis..., és la història de la Humanitat.

El Temple queda assetjat i destruït, els seus habitants derrotats, els Maçons són esclavitzats tot i que molts d'ells en cap moment perden la seva dignitat, ni els seus coneixements, ni la seva esperança.

Per veure la resposta a aquesta situació haurem d'entrar al...

 III Ordre de Saviesa

Amb el lema "De la destrucció a la construcció".

La Història ens demostra que cap construcció és definitiva, la triada construcció, destrucció, reconstrucció és permanent en el temps. Mitjançant la reflexió es busca i planifica la reconstrucció dels drets i deures de la Humanitat, la de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció de raça, gènere, llengua o cultura.

Les velles eines precisen ser afilades i calibrades de nou. Sabem que existeixen nous materials que resideixen a la pedrera del propi pensament humà que, si reconeix l'Ètica de la Tolerància, la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, aconseguirà vèncer els privilegis i posicions individuals que danyen i condicionen la societat.

Després de múltiples vicissituds els maçons s'aconsegueixen alliberar, reconstrueixen el Temple i resplendeixen de nou havent après que la Llibertat i els valors adquirits cal defensar-los, a partir de llavors treballaran sempre amb la Plana en una mà i l'Espasa en l'altra.

L'oposició a la intolerància i als abusos dels poderosos, la superació dels obstacles, l'harmonia entre els éssers humans, el lliure pensament i sobretot la defensa activa dels nostres valors de Compromís, Voluntat, Fidelitat, Enteresa, Consciència, Llibertat... són els que principalment conformen aquest III Orde de Saviesa.

Amb la Llibertat, com el bé més preuat, ens endinsem en el...

 IV Ordre de Saviesa

Amb el lema "De l'alliberament al coneixement", entenent aquest últim com el floriment intel·lectual i espiritual, buscant la saviesa mitjançant l'estudi i l'acció.

Tot sembla estar fet i tanmateix tot està per realitzar.

Només l'ésser humà que lliurement s'ha instruït i n'és conscient serà capaç de construir-se a si mateix. És lliure qui es regeix segons la seva pròpia raó, tot el que va en contra del seu alliberament és un obstacle, renunciar a la Llibertat és renunciar a la qualitat humana.

Sense Fraternitat la Igualtat seria un somni inabastable, no existeix justícia possible sense Igualtat i és la Igualtat la que condueix a la Llibertat, per tant la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat van íntimament lligades, no pot existir l'una sense les altres.

En aquest IV Ordre de Saviesa se'ns planteja esforçar-nos en la defensa dels valors maçònics i la dedicació a l'estudi i millora constant de l'Obra iniciada per poder arribar a ser Mestres Constructors del nostre propi Temple Interior i el Temple de la Humanitat.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat, Justícia, Unió, Reconstrucció, Expansió, són els referents per al treball en aquest IV Ordre de Saviesa.

Ja que com he dit al principi aquest és un treball personal em vaig permetre contar la meva sensació quan vaig acabar la meva cerimònia de recepció al IV Ordre de Saviesa. El primer que em va venir al cap quan surto de la Cambra del Sobirà Consell és que s'acabava de tancar un cercle, em vaig adonar que el meu pas pels diferents Ordres de Saviesa m'havia suposat, ni més ni menys, que l'aprofundiment i interiorització de la Cerimònia d'Iniciació del Ritu Francès. Cerimònia en què a part de la meva pròpia he treballat en desenes d'ocasions. El concepte Iniciàtic va prendre tota la seva dimensió, era com haver estat caminant cap a l'horitzó, en el meu particular viatge a Ítaca, acumulant experiències com Aprenent, Company, Mestre, I, II, III i IV Ordres de Saviesa i de ben segur retrobar-me amb el meu origen, això sí, molt més experimentat, però sobretot amb ganes de continuar aquest viatge cap a l'horitzó que mai ha d'acabar.

Amb aquest IV Ordre de Saviesa la llegenda conclou, la qual cosa no significa que deixem de treballar sobre ella aprofundint cada vegada més igual que fem amb els Graus Simbòlics. Podem dir que hem tancat el cercle dels 7 Graus (3+4) del Ritu Francès.

Però encara ens queda el...

 V Ordre de Saviesa

Que conté "Tots els graus físics i metafísics de tots els sistemes maçònics".

Aquest Ordre se subdivideix en tres Arques.

1a Arca. Conservatori del Ritu Francès.

Es treballa en la Conservació del Ritu Francès, tant en la Tradició com en el seu Progrés, mitjançant l'estudi del mateix, explicant el seu sentit i transmetent les seues riqueses.

2a Arca. Acadèmia dels Ritus.

Es treballa en l' estudi i coneixement de tots Graus i tots els Ritus presents i futurs de la maçoneria, amb la màxima imparcialitat i respecte per a cadascun d' ells, aclarint els seus significats i transmetent les seves riqueses.

3a Arca. Col·legi dels Filalets.

Entre altres coses suposa el compromís amb la recerca incansable de la Veritat, amb la Pau i la Vida per tal de protegir la dignitat de cada ésser arreu i en tot moment.

És important aclarir que els membres del V Ordre de Saviesa no tenen cap privilegi ni gaudeixen de tractament especial, de fet, llevat quan participen en una Assemblea de V Ordre, mai porten la decoració pròpia de la seva Ordre. En Consells de I, II, III i IV Ordre porten la decoració del IV Ordre de Saviesa.

 

Reflexions al que s'ha vist anteriorment

Al Ritu Francès els mites, llegendes i relats simbòlics contenen al seu interior missatges antics i filosòfics que es projecten cap al futur i l'organització de la societat. Suposen la invitació a pensar per un mateix podent donar lloc a diferents interpretacions personals, alimentant la reflexió col·lectiva, posant en perspectiva les nostres certeses i fomentant la pràctica de la tolerància cap als altres.

A la pregunta Què t'ha aportat el Ritu Francès? Jordi Farrerons contesta <<El Ritu Francès m'ha aportat conèixer i practicar un altre sistema filosòfic que se sustenta en el què l'acció social i cívica esdevé un imperatiu ètic i moral per a qualsevol Maçó que practiqui aquest Ritu. De manera que en el seu camí de perfeccionament personal, el treball socialment actiu i compromès, esdevé un imprescindible deure i en una part essencial del Mètode Maçònic >>.[6]

Els Ordres de Saviesa del Ritu Francès suposen una continuació coherent dels tres primers graus que es treballen a les Lògies simbòliques (Aprenent, Company i Mestre) siguin aquestes del Ritu que siguin.

Els Ordres de Saviesa del Ritu Francès suposen un procés iniciàtic en perfecta igualtat, la progressió és horitzontal, ningú és superior a un altre.

Els Ordres de Saviesa del Ritu Francès suposen una lluita real i permanent per l' emancipació i la llibertat mitjançant el treball constant sobre un mateix per alliberar-se de tota alienació, per aprendre a pensar lliurement, per oposar-se a totes les formes de condicionament i submissió, per comprometre's on es vulgui i com es vulgui, per estar al servei de l'ésser humà.

Com diu Anna García <<Els guions dels seus rituals tenen un marcat to social i humanístic, estan dedicats al Progrés de la Humanitat i en cap moment sobrepassen el límit de la comprensió humana ja que el seu eix és un Ésser Humà completament terrenal i perfectible>>.[7]

Parafrasejant Hannah Arendt, la llibertat rau en l'acció, una acció que no es pot realitzar en solitud, sinó que necessita de la participació d'altres éssers humans.

 El Gran Capítol General d'Espanya del Ritu Francès (GCGE-RF)

El GCGE-RF és una Potència Maçònica Regular i Sobirana que administra els Ordres de Saviesa del Ritu Francès posteriors al Grau de Mestre Maçó, així com els Sobirans Capítols constituïts sota els seus auspicis a l'Estat espanyol.

El GCGE-RF es va constituir el 29 d'octubre de 2010 mitjançant la transmissió ritual de la seva Regularitat i Sobirania per part del Gran Chapitre Général du Grand Orient de France del Ritu Francès (GCG-GODF-RF), i es va signar alhora un tractat d'amistat i mutu reconeixement entre ambdues potències.

El GCGE-RF és mixt des de la seva fundació.

El GCGE-RF és independent de qualsevol potència maçònica si bé té signats tractats d'amistat amb obediències maçòniques simbòliques com el signat el 2011 amb la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) o el més recent signat el 2022 amb el Gran Orient de Catalunya (GOC), també té signats tractats d'amistat amb un gran nombre de Grans Capítols Generals.

Com a signant de la Carta Lisboa el 24 d'abril de 2011, en la qual es van proclamar els Principis Fonamentals del Ritu Francès i el compromís de seguir i difondre els seus valors, forma part del Comitè Ramsay que aglutina Grans Capítols Generals d'un gran nombre de països (Espanya, Bèlgica, França, Portugal, Grècia, Polònia, Congo...)

El passat 29 d'abril de 2023 va quedar constituïda la Cancelleria del Vè Ordre de Saviesa del Ritu Francès del GCGE-RF amb la patent i el suport del GCG-GODF-RF, per la qual cosa el GCGE-RF ja gestiona la totalitat dels Ordres de Saviesa.

L'estructura del GCGE-RF és horitzontal i democràtica, cada 2 anys té lloc el seu Congrés o Assemblea General (l'última va ser a l'octubre de 2022) en la qual, entre altres, s'instal·la al seu màxim representant el Molt Savi i Perfecte Gran Venerable (MSPGV) i al Col·legi d'Oficials de la Cambra d'Administració, en la qual al seu torn estan presents els Molt Savis de cada Sobirà Capítol amb veu i vot.

Les votacions són per sufragi universal sense que es contempli cap vot de qualitat.

No hi ha càrrecs honorífics ni vitalicis, tots els oficis són temporals i amb data de caducitat.

La base del treball en els Ordres de Saviesa es desenvolupa en els Sobirans Capítols, comptant a dia d'avui amb cinc:

-          Sobirà Capítol Rosa de Foc, nº 1 a les Valls de Barcelona.

-          Sobirà Capítol República, nº 2 a les Valls de Jerez de la Frontera / Màlaga / Sevilla

-          Sobirà Capítol Sirià, nº 3 a les Valls de Madrid.

-          Sobirà Capítol Clara Campoamor, nº 4 a les Valls de Gijón.

-          Sobirà Capítol Luz Mediterránea, nº 5 a les Valls de València / Alacant.

En els Sobirans Capítols es treballa en el I, II, III i IV Ordre de Saviesa.

Vaig intentar ara resoldre alguns dels dubtes o preguntes que més habitualment se'ns sol fer.

Qui pot afiliar-se al GCGE-RF?

Som interessants, qualsevol Mestra o Mestre que porti un mínim d'un any al mestratge i estigui actiu en qualsevol de les Lògies amb les Obediències simbòliques de les quals tenim tractats d'amistat.

En doble afiliació aquells Germans que pertanyin a Grans Capítols Generals signants de la Carta de Lisboa.

La sol·licitud es pot realitzar directament i personalment a través de qualsevol Sobirà Capítol o directament a la Cambra d'Administració. Actualment als Sobirans Capítols hi ha Germans de la GLSE, GODF, GOC i GOLA.

Cal ser ateu o agnòstic per poder accedir als Ordres de Saviesa?

No, en absolut. El treball en els Ordres de Saviesa està basat en l'absoluta Llibertat de Consciència i en la defensa del Laïcisme, l'objectiu del qual és unir el dispers en base als valors maçònics, deixant al marge les creences i concepcions metafísiques de cadascú. Qualsevol creença és possible sempre que no vagi contra la condició humana.

<<Deixem les adoracions i les invocacions per fer-les a les nostres esglésies, les nostres sinagogues, els nostres temples religiosos, els nostres centres, les nostres cases... i evitem fer-les a la lògia, on tenim l'obligació de no obligar cap germà a repetir fórmules amb les quals no pugui concordar la seva consciència>>.[8]

Es pot estar actiu en una lògia Simbòlica del, per exemple, REAA i demanar l'afiliació?

Si, per suposat. L'únic requisit com ja he dit anteriorment és estar actiu en una Lògia Simbòlica d'una Obediència amb la qual tinguem tractat d'amistat, sigui aquesta del Ritu que sigui.

Es pot estar en doble afiliació al GCGE-RF i al seu torn als Alts Graus d'un altre Ritu?

No, segons els nostres Reglaments Generals no és possible estar en doble afiliació amb una Jurisdicció d'Alts Graus diferent als Ordres de Saviesa del Ritu Francès.

¿Si m'he donat de baixa dels Alts Graus d'un altre Ritu i ja tinc un determinat grau en ells, em convaliden a l'hora d'afiliar-me?

No, es tingui el grau que es tingui al Ritu anterior cal començar sempre per la recepció al I Ordre de Saviesa.

S'admeten les visites reciproques de Germans d'Alts Graus d'altres Ritus maçònics?

Si, per suposat. En aquest sentit ens acollim a l'acord signat el 21 de setembre de 2022 en el si del GODF entre totes les seves jurisdiccions dels Alt Graus en els quals s'estableix una sèrie d'equivalències entre Graus, però solament a efectes de visites.

 El Ritu Francès a l'estat espanyol del S.XXI

A diferència del que succeeix als països del nostre entorn com França i Bèlgica, a l’estat espanyol la pràctica del Ritu Francès és minoritària tant en els seus graus simbòlics com filosòfics.

Això té a veure amb la història recent de la maçoneria a Espanya. El franquisme mitjançant la persecució, la repressió i una brutal campanya de desinformació elimina per complet qualsevol vestigi de la maçoneria, deixant en tot cas una imatge molt negativa de la mateixa.

A partir del 1979 en què es legalitza la maçoneria a Espanya, les principals Obediències de l’estat que s'implanten, partint pràcticament de zero, tenen com a Ritu oficial i majoritari, quan no únic, el REAA.

Segons dades aproximades obtingudes de les pàgines Web de les principals Obediències maçòniques de l’estat el panorama actual quant a Lògies simbòliques a l’estat espanyol és el següent:

Gran Lògia de España (GLE): 144 Lògies. Treballen majoritàriament el Ritu d'Emulació i el Ritu Escocès Antic i Acceptat. 4 Lògies treballen en Ritu Francès.

Gran lògia Simbòlica Espanyola: 65 Lògies. Treballen majoritàriament el Ritu Escocès Antic i Acceptat. 9 Lògies treballen en Ritu Francès.

Gran Orient de Catalunya: 9 Lògies. 1 Lògia treballa en Ritu Francès.

Dret Humà: 11 Lògies. Totes treballen, com a únic Ritu permès, al Ritu Escocès Antic i Acceptat.

Gran lògia Femenina d'Espanya: 10 Lògies. Totes treballen, com a únic Ritu permès, al Ritu Escocès Antic i Acceptat.

Insisteixo, són dades aproximades però que ens serveixen per donar-nos una idea general.

Evidentment aquesta situació condiciona la incorporació de les Germanes i Germans Mestres als Ordres de Saviesa del Ritu Francès, ja que molts tenen la creença que únicament poden accedir als Ordres de Saviesa aquells que estan actius en Lògies simbòliques del Ritu Francès, que com ja he dit no és així, en aquest sentit en el nostre Vè Congrés del GCGE-RF celebrat a Barcelona l'octubre de 2022 un dels objectius que ens plantegem va ser l'obrir-nos a les Germanes i Germans Mestres de les diferents Obediències amb les quals tenim tractats d'amistat per tal de donar-los a conèixer els Ordes de Saviesa del Ritu Francès.

Avui més que mai, en el primer quart del Segle XXI, en un moment en què el neoliberalisme campa a plaer, amb una forta crisi de valors ètics i morals, la maçoneria hauria de ser un referent en la defensa dels valors de Llibertat, Igualtat, Fraternitat, Laïcitat, que ens són inherents.

En aquí on el Ritu Francès adquireix el seu sentit, conjuminant el manteniment de la tradició maçònica amb l' al progrés.

Soc conscient de les nostres limitacions i de la poca influència que la maçoneria té en la societat espanyola però això no és òbvia perquè no treballem en aquesta línia.

Els Ordres de Saviesa del Ritu Francès, treballant per la Laïcitat i al Progrés de la Humanitat no pretenen ser ni més, ni menys que qualsevol altre Ritu, no pretenen cap hegemonia en cap sentit, només pretenen donar a conèixer la seva història i tradicions, els seus valors, la seva projecció de futur i obrir una porta més al camí iniciàtic,  progressista i progressiu de les Germanes i els Germanes Mestres maçons, respectant sempre la més absoluta Llibertat de Consciència.

He dit.

 

Bibliografia

"L'Esprit du Rite français, Rite de Fondation de la Franc-Maçonnerie". Gérard Contremoulin. © 2022, éditions Dervy

"Les valeurs du Rite Français, une culture issue des lumiéres". Ouvrage collectif dirigé par Cécile Révauger. © avril 2023. Conform édition.

"La condició humana". Hannah Arendt. © 1993 Espasa Libros SLU. Edit. Planeta.

"El Ritu Francès o Modern, la maçoneria del tercer mil·lenni". Diversos autors. © 2010 Entre Acacias SL. Editorial masonica.es

"Masoneria, ètica racionalista i Il·lustració". Vicente Hernández Gil. © 2016 Entre Acacias SL. Editorial masonica.es

 1] Les valeurs du Rite Francais, une culture issue des lumières. P .38 i 40. (Traduït per l'autor)

[2] Frederic Desmonds. Ponent de la comissió que va formar l'assemblea del GODF. Discurs davant l'Assemblea General de 1877

[3] Le mot "sagesse" dans le dictionnaire de L'Academie Française. (Traduït per l'autor)

[4] Jean-Pierre CATALA – TSPGV du GCG-RF du GODF – La Rochelle le 3 décembre 2012 (Traduït per l'autor).

[5] "L' Esprit du Rite Français, Rite de Fondation de la Franc-Maçonnerie". Gerard Contremoulin. P.112 (traduït per l'autor).

[6] Jordi Farrerons, MSPGV de 2014 a 2016 del GCGE-RF i membre actual de la Cambra d'Administració. Sereníssim Gran Mestre de la GLSE de 2006 a 2012. Entrevista realitzada el 16/11/2014 al Blog Mandiles Azules.

[7] Anna Garcia, anterior MSPGV des del 2016 al 2022 i actual membre de la Cambra d'Administració del GCGE-RF i Gran Canceller del Vº Orden.  P.4 Conferència 3 d' abril de 2022

[8] Antônio Onias Neto. Suprem Consell del Rito Modern (Sao Paulo). "El Rito Francés o Modern, la maçoneria del tercer mil·lenni. Editorial masónica.es. P.130

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada