ELS DISCURSOS D'ANDREW M. RAMSAY

Andrew Michael Ramsay va néixer l’any 1686 a Ayr (Escòcia) i morí  a Saint-Germain-en-Laye, França l’any 1743.

Fou mestre d’ensenyament de grans famílies: Wemyss, Sassenage, Estuard (Roma,1724), Château-Thierry, Bouillon.  Anomenat Cavaller de S. Llàtzer pel duc d’Orleans, regent de França i Gran Mestre d’aquest Ordre, al 1723. Escriptor, és autor entre d’altres, de les obres “The Philosophical principles of natural and revealed religion unfolded in geometrical order del 1748". Gran Orador de l’Orde de França, el discurs del qual els oferim les dues versions, és un testimoni mol conegut i famós sobre el pensament esotèric present en els “alts graus” de l’Escocisme, discurs que no només és l’expressió d’un corrent ja existent, sinó que també se li ha arribat a atribuir l’origen d’aquests “alts graus”. El primer fou pronunciat a la Lògia Saint Thomas nº 1 de París que fou la primera Lògia fundada a França l’any 1725 per nobles anglesos, dos dels quals serien després del Duc de Wharton, els primers Grans Mestres de la Maçoneria en aquest país. El segon discurs el pronuncià davant d’una assemblea general de l’Orde francès. D’acord amb el Diccionari de D. Ligou, “el discurs de Ramsay, és per damunt de tot el que fa que ell sigui una de les columnes de la maçoneria francesa”.

MANUSCRIT REGIUS (1390)

Es tracta d’un Poema Maçònic, o Manuscrit Reial (Regius), nomenat també Manuscrit Halliwell pel nom del seu primer editor, data dels voltants de 1390 i on es menciona la presència de la dona en Francmaçoneria. 

És el document maçònic més antic que es coneix. Va ser publicat el 1840 (a “The early History of freemasonery in England”) i és esmentat el 1670 en un inventari de la biblioteca John Theyer. Aquesta biblioteca fou venuda a Robert Scott i apareix en un inventari de la mateixa l’any 1678. El manuscrit passa a pertànyer a la biblioteca reial fins al 1757 (i d’aquí el seu nom de “Regius”), quan el rei George II el dóna al Museu Britànic, on es conserva fins a l’actualitat. El manuscrit fou publicat posteriorment, entre d’altres, per D.Knoop, G.P. Jones i D.Hamer: The Regius MS (B.M. Bibb.Reg. 17-771), Manchester, 1938, juntament amb el manuscrit Cooke, de la primera dècada del segle XV, i reeditat el 1963 (University Press, Manchester).

ELS ESTATUTS SCHAW. 1598

A Edimburg, el vint-i-vuitè dia de desembre de l’any de Déu 1598.

Estatuts i ordenances que hauran d’observar tots els mestres maçons d’aquest regne, establertes per William Schaw, Mestre d’obra de Sa Majestat (el rei Jacob VI) i Vigilant General de l'ofici, amb el consentiment dels mestres sotasignants.

EL MANUSCRIT COOKE

El Manuscrit Cooke, conservat al British Museum, deu el seu nom al primer editor, Matthew Cooke, History and articles of Masonry, Londres, 1861. Data del voltant de 1410 o 1420, però és la transcripció d'una compilació que es remunta potser a més d'un segle enrere. Es divideix en dues parts: la primera, que consta de dinou articles, és una història de la geometria i de l'arquitectura. La segona és un "Llibre de deures" que inclou una introducció històrica, nou articles referents a l'organització del treball que haurien estat promulgats durant una assemblea general a l'època del rei Athelstan, nou consells d'ordre moral i religiós i quatre regles relatives a la vida social dels maçons. El terme especulatiu apareix en aquest document. El manuscrit Cooke va servir de base al treball de George Payne, segon Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres, que el va adoptar per a un primer reglament en 1721. Apareix a més com la principal font en què Anderson es va inspirar per a la redacció del seu Llibre de les Constitucions (1723). 

ESTATUTS DELS PICAPEDRERS DE BOLONYA 1248*

INTRODUCCIÓ

Els Estatuts dels picapedrers de Bolonya de 1248 són un dels documents maçònics més antics que es coneixen, per això tenen un especial interès, ja que constitueixen un testimoni històric i normatiu i alhora un ensenyament que fa referència a l'art i ofici de la construcció, el qual, en ser vivificat pel ritu, estableix un ordre i una harmonia, que partint dels Principis Universals, organitza tots els nivells jeràrquicament inferiors, és a dir, els pertanyents a l'àmbit del manifestat, inclòs el pla més material i concret.