EL MANUSCRIT GRAHAM (1726)

Publicat a "Ars Quatuor Coronatorum", vol. 80, Londres, 1967, pp. 77-80. Traducció francesa a Textes fondateurs de la Tradition maçonnique 1390-1760. Introduction à la pensée de la franc-maçonnerie primitive, traduïts et presentats per Patrick Négrier, París, Bernard Grasset, 1995. Contràriament a les Constitucions del 1723, en les que Anderson havia intentat alinear les posicions de la maçoneria especulativa amb la “religió natural”, el Graham és un text de clara confessió cristiana. El tema essencial d’aquest catecisme simbòlic és el de l’eficàcia pneumatológica de la paraula. Ens trobem realment davant l’evidencia escrita del tema maçònic de la recerca de la paraula perduda, comunament referida al Masonry Dissected de Samuel Prichard?. Són clares les relacions entre aquest tema i el jurament maçònic del secret. El Graham proposa nombrosos exemples d’homes dotats d’una paraula eficaç, afer tradicionalment relacionat amb el domini de les passions.

EL MANUSCRIT D'EDIMBURG (1696)

Aquest manuscrit es troba dividit en tres parts ben diferenciades; la primera i més extensa correspon al que podríem dir el catecisme del grau d’Aprenent, la segona part es compon de dues preguntes del grau de Company, i la tercera i última és una instrucció de com donar la paraula de maçó. En el transcurs de les preguntes i respostes s’hi troben temes comuns a quasi tots els catecismes de l’època, encara que tanmateix en aquestes les qüestions s’hi troben més desenvolupades, per tant es pot deduir que el present manuscrit és un breu resum a tall de notes que tenien la finalitat de servir com a recordatori als oficials en el transcurs de les tingudes de la Lògia. Hem de remarcar que en la segona qüestió del Company es fa referència als cinc punts, que són els que corresponen en la Maçoneria especulativa al grau de Mestre, per això podem pensar que les notes que conformen aquest manuscrit es varen prendre de catecismes “operatius”, fet que confirmaria el nom de la Lògia: Kilwinning.

CONSTITUCIÓ DE YORK (Any 926)

LLEIS I OBLIGACIONS PRESCRITES ALS GERMANS MAÇONS PEL PRÍNCEP EDWIN

"...el Príncep Edwin va citar a tots els Maçons del regne a congregar-se davant ell a York, el qual va concórrer i va formar la Lògia General, de la qual era Gran mestre; i havent portat amb si tots els escrits i registres existents, alguns en Grec, alguns en Llatí, uns altres en Francés i en altres idiomes, dels seus continguts va formular l'Assemblea, la Constitució i Preceptes de la Lògia Anglesa." 

James Anderson

"Aquestes són les obligacions que és bo i útil de recordar i observar. El que es consideri també útil i bo en l’esdevenidor, haurà de ser registrat pels superiors, i es posarà en coneixement en les prescripcions noves que s’adoptin”.

LA MAÇONERIA, SEGONS LES ESCRIPTURES (1737)

No hi ha gaires referències conservades de John Tillotson; Montesquieu el menciona, i també ho fa el cavaller de Ramsay en una de les seves cartes. Segons la Encyclopaedia Britannica, Tillotson (1630-1694) fou degà de la catedral de Saint-Paul a Londres, abans de convertir-se al 1691 en l’arquebisbe de Contorbant. Al 1675 edità els Principis de la religió natural, de Wilkins. Han quedat un gran nombre de compilacions dels seus sermons, p. e. Cinquanta sermons i la regla de fe (1691), Quatre sermons referents a la divinitat i a l'encarnació del nostre benaurat salvador (1693) i els Sermons pòstums (1694).

EL MANUSCRIT DE LA GRAN LÒGIA Núm. 1 (1583)

"Bons germans i companys, la nostra intenció és dir-vos com i de quina sàvia manera aquest excel·lent ofici de la maçoneria ha començat, i com es conservà després pels excel·lents reis i prínceps, així com per molts altres homes notables. És per això que imposarem a tots els que estan aquí els deures que el veritable maçó ha de respectar. Amb tota la bona fe, i amb molt de compte, és quelcom important, guardar aquests deures, doncs és un ofici excel·lent i una curiosa ciència". 

HISTÒRIA DEL RITU FRANCÈS EN LA MAÇONERIA

Per Eduardo Montagut Contreras.   Doctor en Història Moderna i Contemporània.

Ritu Francès

El Ritu és el conjunt de cerimònies que organitzen el treball en una lògia maçònica, però també el treball personal i intern de tot maçó. Existeixen diversitat de Ritus. 

La Maçoneria és un Orde iniciàtic amb graus i símbols. 

El Ritu tracta de tot això. En aquest article ens acostarem a un d'ells, el Ritu Francès, plantejant el seu gènesi i evolució des del segle XVIII fins a l'actualitat. El Ritu, com la Maçoneria, no són aliens en l'esdevenir històric, per la qual cosa l'estudi de tots dos no pot deslligar-se del que succeïa i succeeix fora de les lògies.