dimecres, 21 de febrer del 2024

300 ANYS DE LES CONSTITUCIONS DELS FRANCMAÇONS

ANTECEDENTS i CONTEX HISTÒRIC.    de les Constitucions dels Francmaçons més conegudes com les “Constitucions d’Anderson”, pel seu principal difusor.


Ja abans de 1700 es tenen notícies de l’existència de lògies o llotges a les Illes Britàniques, on part dels seus membres ja no són maçons operatius o constructors sinó que són homes d’idees liberals que cerquen poder conversar i debatre lliurement, emparats per la discreció tradicional dels tallers i acompanyant les reunions d’un bon àpat i millor beguda. Se’ls coneixerà com “maçons acceptats”. Tanmateix n’hi ha historiadors que afirmen que dècades abans també es van crear lògies exclusivament especulatives formades per membres no-operatius.

dissabte, 10 de febrer del 2024

L'esperit del Ritu Francès. Una maçoneria humanista i laica per al Segle XXI

CONFERÈNCIA DE LUIS PLA, PRESIDENT DEL GRAN CAPÍTOL DEL RITO FRANCÈS (GCGE-RF) EL16 D’OCTUBRE DE 2023 EN LA SEU DEL G.O.C. A BARCELONA

Ritu Francès, Ritu de fundació de la maçoneria

No és objecte de la meva conferència fer un estudi històric sobre els orígens del Ritu Francès com a Ritu de fundació de la maçoneria especulativa, això li ho deixo als historiadors, però si és important remarcar que el Ritu Francès és continuador, ha romàs i roman fidel als valors que van donar origen a la maçoneria especulativa de principis del S. XVIII.

Si vull destacar alguns fets i circumstàncies que han marcat el Ritu Francès en el seu conjunt.

·   El vincle entre el Segle de la Llums, la Il·lustració i el Ritu Francès. Com bé diu Charles Coutel: <La col·laboració intel·lectual i pràctica entre la Il·lustració i el Ritu Francès és un mitjà per donar força, vigor i actualitat a aquest projecte d'emancipació universalista, humanista i racionalista que uneix tots els homes de la Il·lustració a través de les seves diferències i fins i tot les seves contradiccions... La Il·lustració suposa per al Ritu Francès que aquest, estigui sempre davant seu, la transmissió porta la tradició cap al futur>[1]

divendres, 9 de febrer del 2024

ELS HUGONOTS i L’INICI DE LA FRANCMAÇONERIA MODERNA

Autor: Nigel Wade   
Publicat a: The Squar Magazine 

Els hugonots eren protestants francesos que van ser perseguits per la seva creença religiosa. La persecució va donar lloc a una sèrie de conflictes coneguts com les Guerres de Religió franceses.

Això va arribar al clímax a París amb la massacre del dia de Sant Bartomeu la nit del 23/24 d'agost de 1572.

Com a presumpte esforç per restablir la pau entre les parts enfrontades, el príncep hugonot Enric de Navarra s'havia casat amb Margot, filla de Caterina de Mèdici, la mare del rei Carles IX.

No obstant això, hi havia una forta oposició al matrimoni, particularment de la família incondicionalment catòlica Guise, i la població catòlica de París era molt anti-hugonota.

dimarts, 8 de setembre del 2020

EL MANUSCRIT GRAHAM (1726)

Publicat a "Ars Quatuor Coronatorum", vol. 80, Londres, 1967, pp. 77-80. Traducció francesa a Textes fondateurs de la Tradition maçonnique 1390-1760. Introduction à la pensée de la franc-maçonnerie primitive, traduïts et presentats per Patrick Négrier, París, Bernard Grasset, 1995. Contràriament a les Constitucions del 1723, en les que Anderson havia intentat alinear les posicions de la maçoneria especulativa amb la “religió natural”, el Graham és un text de clara confessió cristiana. El tema essencial d’aquest catecisme simbòlic és el de l’eficàcia pneumatológica de la paraula. Ens trobem realment davant l’evidencia escrita del tema maçònic de la recerca de la paraula perduda, comunament referida al Masonry Dissected de Samuel Prichard?. Són clares les relacions entre aquest tema i el jurament maçònic del secret. El Graham proposa nombrosos exemples d’homes dotats d’una paraula eficaç, afer tradicionalment relacionat amb el domini de les passions.

dimarts, 1 de setembre del 2020

EL MANUSCRIT D'EDIMBURG (1696)

Aquest manuscrit es troba dividit en tres parts ben diferenciades; la primera i més extensa correspon al que podríem dir el catecisme del grau d’Aprenent, la segona part es compon de dues preguntes del grau de Company, i la tercera i última és una instrucció de com donar la paraula de maçó. En el transcurs de les preguntes i respostes s’hi troben temes comuns a quasi tots els catecismes de l’època, encara que tanmateix en aquestes les qüestions s’hi troben més desenvolupades, per tant es pot deduir que el present manuscrit és un breu resum a tall de notes que tenien la finalitat de servir com a recordatori als oficials en el transcurs de les tingudes de la Lògia. Hem de remarcar que en la segona qüestió del Company es fa referència als cinc punts, que són els que corresponen en la Maçoneria especulativa al grau de Mestre, per això podem pensar que les notes que conformen aquest manuscrit es varen prendre de catecismes “operatius”, fet que confirmaria el nom de la Lògia: Kilwinning.

divendres, 21 d’agost del 2020

CONSTITUCIÓ DE YORK (Any 926)

LLEIS I OBLIGACIONS PRESCRITES ALS GERMANS MAÇONS PEL PRÍNCEP EDWIN

"...el Príncep Edwin va citar a tots els Maçons del regne a congregar-se davant ell a York, el qual va concórrer i va formar la Lògia General, de la qual era Gran mestre; i havent portat amb si tots els escrits i registres existents, alguns en Grec, alguns en Llatí, uns altres en Francés i en altres idiomes, dels seus continguts va formular l'Assemblea, la Constitució i Preceptes de la Lògia Anglesa." 

James Anderson

"Aquestes són les obligacions que és bo i útil de recordar i observar. El que es consideri també útil i bo en l’esdevenidor, haurà de ser registrat pels superiors, i es posarà en coneixement en les prescripcions noves que s’adoptin”.

divendres, 14 d’agost del 2020

LA MAÇONERIA, SEGONS LES ESCRIPTURES (1737)

No hi ha gaires referències conservades de John Tillotson; Montesquieu el menciona, i també ho fa el cavaller de Ramsay en una de les seves cartes. Segons la Encyclopaedia Britannica, Tillotson (1630-1694) fou degà de la catedral de Saint-Paul a Londres, abans de convertir-se al 1691 en l’arquebisbe de Contorbant. Al 1675 edità els Principis de la religió natural, de Wilkins. Han quedat un gran nombre de compilacions dels seus sermons, p. e. Cinquanta sermons i la regla de fe (1691), Quatre sermons referents a la divinitat i a l'encarnació del nostre benaurat salvador (1693) i els Sermons pòstums (1694).